En Companyia

Trasllat

2009-09-15T18:40:00.001+02:00

Ens hem traslladat aquí:

encompanyia.blogspot.com

o sigui que ja saps on trobar-nos...

No els enten ni Déu... ni Àl·la...

2009-08-24T19:36:00.002+02:00

"Las cosas de palacio van deeeeeeespaaaaciiiioooo"

2009-08-20T10:53:00.002+02:00

Sara (Montiel) i el sexe...

2009-08-12T18:01:00.003+02:00

He gaudit aquests dies de la lectura de Sara i el sexo, la biografia eròtica de la gran Sara Montiel (Plaza y Janés), i he sobreviscut a aquesta experiència. He descobert que malgrat el seu consum massiu d'all, ha gaudit d'una rica i variada vida psicalíptica fins ben entrada la seva ancianitat. No us recomano la seva lectura (ja he pagat jo vostres pecats amb la meva penitència). Quin totxo, amb entrevista de regal al cubanito que li va durar poc mesos com a marit, Tony Hernández.

Sergio Fidalgo

Coi, quines vacances...

2009-08-11T20:00:00.002+02:00

La millor filosofia, la filosofia casolana

2009-08-03T16:12:00.001+02:00

Els quartos tot ho poden...

2009-07-29T18:22:00.004+02:00

Hi ha gent que té temps i imaginació per fer coses com aquesta...

El Grum

Fresquet com un lluç congelat...

2009-07-28T19:48:00.002+02:00

Crisi?...psssé!

2009-07-27T16:49:00.002+02:00

Así murió el poeta Guadalupe

2009-05-05T20:39:00.003+02:00

“Escric crims, perquè així evito fer-los de debò”- Això ens deia la periodista i escriptora Cristina Fallarás, tot just començar la entrevista que li volíem fer per parlar del seu darrer llibre: “Así murió el poeta Guadalupe” editat per Alianza Editorial.

Gairebé sense adonar-nos, la conversa va derivar cap els mitjans de comunicació, les empreses que estan al darrera d’aquests mitjans, els polítics, la utilització de la premsa, els diaris de pagament, els diaris gratuïts...

Una conversa interessant i profitosa. Si voleu la podeu escoltar en el programa del 29 d'abril.

El Grum

2009-04-06T21:38:00.001+02:00

La señora Rius, de moral distraída

2009-03-30T19:49:00.002+02:00

"Per primera vegada una autèntica professional del món de la prostitució dóna la cara per desmuntar els coneguts tòpics sobre el treball del sexe. Davant l'allau de llibres i programes televisius que oscil·len entre la frivolitat i la sordidesa, aquesta dona real alça la veu per explicar un treball del que se sent orgullosa.
La Sra. Rius és una llegenda a Barcelona i una institució a nivell nacional. En aquestes memòries, compartides al costat del conegut periodista Julià Peiró, seguirem la seva trajectòria. Des que una jove Lydia comença a exercir, per consell de la seva mare, fins que, després de passar pels millors locals de la ciutat, arriba a la creació del seu propi negoci. Allà, ja com Sra. Rius, es convertirà en una més que peculiar madame: per un preu raonable oferirà sempre les millors noies, però exigirà el millor dels clients.
Amb ella descobrirem les passions sexuals de personatges famosos, l'evolució en els gustos de la clientela i la manera de gestionar una casa de cites. Però també el dia a dia d'unes dones que són molt més que les hores compartides amb un home."

Aquesta és la ressenya que l’editorial Comanegra fa del llibre “La senyora Rius, de moral distraída”, escrit per el periodista Julià Peiró, amb el que vam tenir ocasió de compartir una estona en el darrer programa.

El Grum

Està la cosa fotuda...

2009-03-24T20:38:00.002+01:00

Margarita Landi

2009-03-19T19:27:00.001+01:00

Recorden a Margarita Landi, la "top-periodista" dels crims morbosos? Sempre enganxada a la seva inseparable pipa, analitzava i narrava els assassinats més sucosos, per a delit dels lectors o telespectadors. Quants milers de delictes deuria disseccionar al llarg de la seva dilatada carrera professional? Ah ... quants records

Professor Cutreman

Dol a la ràdio

2009-03-18T17:39:00.002+01:00

Mor als 69 anys d'edat l'impulsor de l'emissora municipal Premià de Dalt Ràdio, Isidre Moragas “El Grau”

Aquesta matinada ha mort de forma sobtada l'històric locutor i gran impulsor de l'emissora de ràdio municipal, Isidre Moragas, als seixanta-nou anys d'edat. “El Grau”, sobrenom que rebia per ser fill de la masia de Can Grau, a la part alta de la Riera de Sant Pere del poble, era el locutor i responsable dels dos programes amb més audiència de Premià de Dalt Ràdio, “La Sardana” i “Bona nit Maresme”. De fet, cada diumenge eren desenes les trucades que rebia a l'emissora per a dedicar alguna sardana entre els centenars de fidels seguidors que cada diumenge tenien una cita obligada escoltant “La Sardana” al 91.4 FM.

La vida d'Isidre Moragas sempre ha estat lligada a les ones radiofòniques del municipi. En els inicis amateurs de l’emissora, al barri del Remei, ja n’era una peça fonamental i després, quan l'emissora es va anar professionalitzant, primer als estudis del Casal Jove i després en el seu emplaçament actual, a la Casa de Cultura Can Figueres, continuava al capdavant dels dos programes abans esmentats, a banda de ser la persona encarregada de cobrir els actes municipals i d’entitats sempre acompanyat de la seva inseparable càmera de vídeo.

En Grau era tot un personatge a Premià de Dalt. Una persona propera; dedicada íntegrament a la ràdio, la nineta dels seus ulls; amic dels seus amics i amb qui fàcilment es coincidia pels carrers del nucli antic, sobretot, Riera amunt Riera avall.

(Notícia extreta de la web municipal de Premià de Dalt)

Casablanca

2009-03-17T19:04:00.002+01:00

Dins del programa tenim coneguts que fan coses com aquesta...

Retropublicitat 8

2009-03-16T19:43:00.003+01:00

No fa gaires anys (encara que ara ens sembli una eternitat) el fumar era un acte social que donava prestigi. Fins i tot, qui no ho feia, se’l mirava malament.
Per això qualsevol persona que es creia important es deixava veure en públic amb una cigarreta als dits. Alguna d’aquestes “grans personalitats” van arribar a fer anuncis de tabac com és el cas del exactor i expresident Ronald Reagan.

El Grum

És bo aquest oruxo?

2009-02-25T19:51:00.001+01:00

Ahir, després d'una opípar menjar, vaig tenir un interessant debat amb un bon amic sobre l'honradesa dels nostres hostalers. El meu col·lega té el costum de preguntar al cambrer si l’oruxo que tenen és bo. I si la resposta és afirmativa, el demana. Ell creu que no té perquè desconfiar del que li diuen, perquè si l’enganyen no tornaria al local i això no els interessa, i jo li argumentava que cap cambrer dirà que el que serveix és dolent, i menys si és el propietari o té a l'encarregat prop.

Professor Cutreman

Premi Gat Perich

2009-02-24T12:16:00.003+01:00

Els propers dies 13 i 14 de març es lliurarà a Premià de Dalt, el XIV Premi Internacional d’Humor Gat Perich. Enguany ha recaigut en el ninotaire Jaume Capdevila “KAP”, que, vés per on, és col·laborador del programa.
Això perquè veieu que a l’En Companyia hi ha un estol de col·laboradors de “qualité”.
Si no sabeu de què va el premi o en voleu saber més, escolteu el programa del 18 de febrer on el mateix KAP ens en fa cinc cèntims.

El Grum

Entrevista: Maria Reimóndez

2009-02-16T17:38:00.003+01:00

Davinia, Matilde, Anxos, Rebeca, Elvira, Luz i Fernanda, un grup de dones molt diferents entre sí, assisteixen a classes per aprendre a fer mitja.
Gairebé sense adonar-se’n, mentre fan punt, suten les frustracions de cadascuna d’elles. Poc a poc van intimant i,amb la unió de totes,troben les forces necessàries per sobreposar-se als seus problemes.
Aquesta és la història que ens proposa “El club de la calceta”, una novel·la escrita per Maria Reimóndez.
Maria Reimóndez, nascuda a Lugo el 1975, és intèrpret i traductora de professió. També va fundar i presideix l’ ONG “Implicad@s no Desenvolvemento”.

D’aquesta obra s’ha fet una adaptació teatral i una pel·lícula. De tot això, a més de la seva afició a fer mitja, ens parla la autora en l’entrevista que li vam fer en el programa del dia 11 de febrer.

El Grum

Entrevista: Malviviendo

2009-02-09T16:44:00.003+01:00

¿Saben el amigo de su hijo por el que sospechan que el niño fuma?...
...O el novio de su hija, que les hace preguntarse ¿en que hemos fallado?...
...Ese tío con mala pinta al que miran de reojo por la calle y al que las señoras temen.... Ese tipo soy yo...

Amb aquestes paraules que diu "EL NEGRO" comença la sèrie “MALVIVIENDO” ambientada i rodada en un barri de Sevilla, per un grup de joves desocupats, amb un càmera vella, un ordinador tronat, una periodicitat d’un episodi mensual i un pressupost de 40 euros per capítol.

La sèrie la van penjar a Internet i, amb només tres capítols, ha estat un èxit.

Si no la coneixeu, aquí teniu l’enllaç: http://malviviendo.com i en el programa d’aquesta setmana podreu escoltar una entrevista que vam fer a David Sainz, autor i director de la sèrie.

El Grum

Amanece que no es poco

2009-02-03T18:54:00.001+01:00

El passat cap de setmana vaig tornar a veure la mítica pel·lícula "Amanece que no es poco", una comèdia coral que ratlla el surrealisme i que va dirigir JL Cuerda. Gabino Diego fa un paperàs fent d'estudiant ianqui que pronuncia la gran fase "Alcalde, tu nos tocas las pelotas", amb accent de cutreguiri. I Resines, fent de Resines, està impressionant. Per no parlar de Luis Ciges, Sazatornil, Fedra Lorente, Chus Lampreave ... En alguns moments del film em vaig sentir traslladat al món del gran Berlanga, en aquelles grans comèdies com “La Escopeta Nacional”, “Calabuch” o “Bienvenido Mr Marshall”.

Professor Cutreman

Entrevista: Pedro García Martín

2009-01-23T18:04:00.006+01:00

Hi ha entrevistes que et deceben, ja sigui perquè el personatge no et dóna suc o bé perquè no té el dia, i acabes fent preguntes tòpiques que son contestades amb tòpics. Per sort, hi ha cops que et trobes en vertaders caramels com el que ens vam trobar, en el programa de dimecres, amb en Pedro García Martín.

Pedro García Martín, (Béjar, Salamanca, 1957) és Professor Titular d’Història Moderna en la Universitat Autònoma de Madrid. Ha impartit classes i seminaris a Itàlia, Finlàndia, Portugal i França. A part de la seva faceta docent, també és investigador i autor de diversos llibres, entre ells “EL QUÍMICO DE LOS LUMIÈRE”, llibre amb el que va guanyar el XII premi de novel·la “CIUDAD DE SALAMANCA”.

Durant la xerrada que vam mantenir, a més de parlar del llibre ens va obsequiar, de manera amena, amb una classe magistral, farcida d’anècdotes, sobre els pioners de la fotografia i el cinema.

Val la pena escoltar-la és tot un luxe.

El Grum

Entrevista: Bernardo Cortés

2009-01-15T21:24:00.003+01:00

A vegades la ràdio, sobretot si es fa en directe com el EN COMPANYIA, s’assembla a un circ, on en comptes de trapezistes fent triples salts mortals, hi ha locutors fent mans i mànigues per tirar endavant una entrevista. Aquest va ser el cas de dimecres passat on, diguem que, vam fer una entrevista (ja que no va respondre cap pregunta i es va passar tot el temps xerrant, cantant i recitant) a Bernardo Cortés.

Bernardo Cortés, més conegut com el Bernardo, va néixer a Jaen. L’any 1952 va vindre per primer cop a Catalunya per treballar en una fàbrica tèxtil, posteriorment va marxar a França, Bèlgica i Suiza, fins que va tornar a aterrar a Barcelona, per muntar un negoci que va fer fallida.
Estan a l’atur i sense recursos econòmics, un bon dia de 1979, va agafar una guitarra i es va dedicar a cantar i a recitar poemes als turistes que anaven a menjar als “xiringuitos” de la Barceloneta. En poc temps es va convertir en un personatge pintoresc, degut a això el van cridar per participar en programes de ràdio i televisió. Però la fama li va venir de manera indirecta, gràcies a un personatge de ficció, inspirat en ell, que va crear l’Oriol Grau. El mític “PALOMINO”.

El Grum

Grans cançons

2008-12-01T18:57:00.008+01:00

Bye, bye Fraulein és una d'aquelles cançons que les odies o les eleves a dalt d’un altar. La veueta d’en Micky, aquesta musiqueta de revetlla de poble i la lletra en la qual s'acomiada d'una bella rossa alemanya d'ulls blaus em sedueixen. Però jo sóc un ésser de gustos estranys. És el típic tema ideal per ballar a les quatre de la matinada amb vuit Larioscola o Dycnaranja en el cos. Això sí, jo sóc capaç de dansar als seus sons totalment sobri. Però jo no conte. No us poso un enllaç amb You Tube perquè no he estat capaç de trobar-lo. D'acord, no sóc el millor investigador cibernètic de l'univers ...

Professor Cutreman

Retropublicitat 7

2008-11-28T18:04:00.006+01:00

Els espanyolets dels anys seixanta, només desitjaven quatre coses: Salut, amor, diners i... un bon trago de conyac...

El Grum

2008-11-25T19:56:00.003+01:00

Canelons La Cocinera

2008-11-21T13:24:00.002+01:00

Ni se us acudeixi provar els canelons per microones La Cocinera. És un producte decebedor, que no és digne ni de ser insultat. “Menda lerenda” ja va picar l’ham, no ho feu vosaltres. Ja he estat vostre bell i sedós conillet d'índies, i el meu dictamen és desterrament perpetuo a una illa plena de mandrils per al creador d'aquest producte.

Professor Cutreman

Retropublicitat 6

2008-11-18T18:40:00.004+01:00

Anunci del mític xixlet BAZOKA, que, a l'any 1964, mantenia ocupada la boca dels nens i nenes.

El Grum

2008-11-17T20:16:00.001+01:00

Moritz

2008-11-14T11:47:00.001+01:00

Malgrat el seu elevat preu, cada vegada demano més Moritz als bars, per seguir la meva particular lluita contra la dictadura etílica de l'Estrella. Quan l'economia ho permet, m'inclino per la cervesa de la gran M, que té un sabor més suau, i més ric. Que li donin pel sac a la Damm! Visca la pluralitat birril!

Professor Cutreman

Retropublicitat (5)

2008-11-10T13:12:00.004+01:00

Segons la publicitat, en els anys seixanta, els homes podien pimplar a tort i a dret, què després amb una pastilleta de Calmante Vitaminado tot solucionat... Com es nota que llavors no hi havien controls d'alcoholemia

El Grum

Telenoticies il·lustrat

2008-11-07T21:19:00.003+01:00

The Miusical

2008-11-06T19:16:00.001+01:00

No us perdeu Mortadel·lo i Filemó, The Miusical. Si us agrada l'univers de Ibáñez us encantarà. És com un còmic fet teatre: el vestuari, els cutre-efectes especials, el histriònica dels actors, el guió ... I les cançons són espectaculars. Hi va haver moments que vaig estar temptat de llençar-me des del galliner a l'escenari per formar part d'aquest show de llum i color. Només fluixeja una mica a la mitja hora posterior al Entreacte. La resta és meravellós, amb adaptacions xungues de les lletres de cançons mítiques de l'Espanya d'ahir i d'avui ... sobretot la d'ahir. Per oblidar dels teus problemes i gaudir d'una bona estona.

Professor Cutreman

Telenotícies il·lustrat

2008-11-04T20:00:00.004+01:00

L'Avi.-

Retropublicitat (4)

2008-10-30T18:40:00.006+01:00

El profeta, quan era jugador de can Barça, es veu que no cobrava prou i s'havia de treure un sobresou anunciant calçotets...

El Grum

Menú Desesperating

2008-10-28T21:46:00.001+01:00

Estimats' singles', avui us vaig a oferir el "Desesperating menú", el més indicat per a aquells que s'hagin gastat a aquestes alçades gairebé tot el pressupost del mes en Combinats, i no tinguin ni un duro. No cal que caiguis en el bocata de chopped ni a caçar coloms a la plaça de Catalunya.

És plat únic, però et quedaràs ben ple, i per poc més d'un euro. I us juro que és comestible. Ves al DIA, LIDL o similar i compra un pot de cigrons bullits, que et costarà uns cinquanta cèntims. Fins i tot menys. Després entreu a un Bon Àrea i agafeu un paquetets de cansalada ja tallada. El seu preu ronda els setanta cèntims. De moment portem poc més d'un euro, no et queixes, ni Bill Gates.

Paella. Rajolí d'oli. Poses el bacó i quan hagi agafat una mica de color fiques els cigrons, una mica de sal i els vas remenant de tant en tant, fins que estiguin al teu gust. Si estàs molt arruïnat, got d'aigua de l'aixeta. Si no, cerveseta del Carrefour o del LIDL (uns vint-i-cinc cèntims) i un iogurt del DIA (tretze cèntims unitat). No et queixes, un macro plat, cerveceta i postres per euro i mig.

Això sí, aquesta tarda la teva vida amorosa i social es pot ressentir. És el que tenen els cigrons. ¡Salut i braves!

Professor Cutreman

Relats Conjunts

2008-10-23T17:14:00.001+02:00

Palplantat davant del cavall d’en Botero, va pensar que en Serrallonga en va tenir un, i en Jerónimo, i en Sitting Bull, i en Tirant lo Blanc, i el general Prim, i en Robin Hood, i el Capitan Trueno, i el Jabato, i Gifré el pilós, i...

Però ell era més afortunat, ell en tenia dos. El flamant “Dos Cavalls” que havia heretat del seu pare.

El Grum

Retropublicitat (3)

2008-10-21T19:16:00.007+02:00

Res de silicona, ni quiròfan, ni punyetes, les nostres àvies feien servir les "Pilules Orientales" i en un plis plas tenien uns pits exhuberants i tersos...

El Grum

Lectures selectes

2008-10-17T20:21:00.002+02:00

Avui escriuré sobre uns llibres d'aquests que tan sols són per mitòmans, frikis,i que pràcticament només es troben a la casa d'uns parents en un poble remot dins del bagul de l'àvia.

Un és "Esta es mi vida" de Tony Leblanc, de Temas de Hoy. El que vaig llegir em va agradar. Com va perdre la virginitat a la Cuesta de Moyano madrilenya. Com va emborratxar a Orson Welles. Com intentava lligar amb les noies de la seva companyia de revista, i com va trucar a un general per aconseguir que el seu fill fes la mili a les oficines. En definitiva, el més clar exemple de la “jeta” ibèrica, i un exemple per a tots els murris del país.

Un altre és un llibre molt estiuenc: "Rodríguez 72, historietas de Rodríguez de verano" d'Edicions Rodegar. Els autors són José i Javier "los dos MADRILES". Els títols dels contes ho diuen tot: "Pero papá", "Pérez i sus aventuras veraniegas", "Timoteo el irresistible" o "La sueca", en què una bella autoestopista, nascuda a Terrassa, li roba la cartera a un Rodríguez confiat. Poques rosques i molta desil·lusió pateixen els Rodríguez d'aquest llibre.

Y per acabar, un incunable que va escriure, el 1982, el gran Demis Roussos titulat "Cuestión de Peso" (Michel Lafon editors),on explica el seu mètode per "aprimar-se menjant". A la portada se'l veu amb una dessuadora, pantalons de xandall i cara de pocs amics. És una portada realment molt poc interessant. Demis, permeteu-me que li digui així, perquè més que un dietista, ja és un amic, defensa la típica dieta dissociada que evita barrejar certs aliments. Entre les receptes que recomana està la "paella sense arròs" (p.152), “el pastís de xocolata sense xocolata” (p.160) o la "mousse" de garrofa (p.162). En la introducció assegura que es va cansar que "la seva imatge s'hagués superposat a l'home" i que "la fama de la meva panxa superava a la de la meva veu".

Per últim, ja que està de moda parlar d'estatuts i constitucions us il·lustraré amb la Constitució de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, de l'Editorial de l'Agència de Premsa novosti. El meu article preferit és el 41. És clar i rotund: "els ciutadans de l'URSS tenen dret al descans". Després s'enrotlla i matisa, però com a idea inicial és meravellosa.

Professor Cutreman

Aquest senyor és únic!

2008-10-07T23:54:00.009+02:00

Quin personatge el senyor Garigot, sempre acompanyat del Colegiado, un gos que sempre li fa costat, tan quan esta deprimit com quan esta eufòric.

Ja ens ha passat algun cop que el senyor Llucià ens fa el salt, es normal en ell, el que mai sabem es on va, ni per que ho fa.

Tan si val, el que esperem es gaudir d’ell aquesta tarda de set a nou del vespre, que ens va dir que era una hora que li anava be per venir....

Ricard Soler

Retropublicitat (2)

2008-09-30T19:54:00.009+02:00

Els nostres avis ho tenien clar. Una pastilleta de CASCARINE LEPRINCE i... cosa dolenta, fora del ventre!

El Grum

Fruites

2008-09-29T19:38:00.005+02:00

Abans, anava a una fruiteria i comprava mig quilo de pomes, vermelles o grogues i em quedava tan ample. O un quilo de pebrots verds o mandarines “molt, moooooolt doooolces”. Ara s’ha de ser un entès en botànica i en ingenieria alimentària per saber que coi et venen. Entre els pebrots “Lamuyo”; les clementines “Hernandine” o les pomes “Golden perlim”, “Pink lady” o “Fuji”, no sap que nassos estàs fotent en el cistell.

Professor Cutreman

El proper programa

2008-09-27T21:38:00.010+02:00

Publicat en "La Historia de la Radio" de L'Avi i Soler, editada per la cadena SER

Aquesta setmana intentarem superar les dues anteriors, no se si serem capaços de fer-ho, no perquè les anteriors fossin insuperables, sinó perquè la del proper dimecres no se com anirà. Una cosa teniu assegurada que el programa serà diferent, EN COMPANYIA ES UN PROGRAMA DIFERENT, com deia aquell: ni millor ni pitjor, DIFERENT.

Em sembla que en Piñero esta preparant una cosa nova, i ja sabeu que el Manel es imprevisible.

La Sira ens ha promes que tindrà sintonia, i ens sorprendrà amb les seves lliçons de ciència…quines coses que ens explica, no?

No tinc ni idea de que ens parlarà aquest estrany personatge, que te passió pel “cutrisme”, segur que El Professor Cutreman ens transportarà a aquest mon desconegut.

El senyor Moñegal…….ehem! Ens dirà tot allò que vem fer malament, farà una critica ferotge del passat programa.

Porto des de divendres buscant al senyor Garigot per saber si vindrà dimecres o l’haurem de trucar per telèfon, aquest home es imprevisible.

Al Grum li he encomanat que concreti una entrevista, ja l’escoltareu, si no s’adorm a l’arxiu com acostuma a fer.

Ricard Soler

Retropublicitat (1)

2008-09-25T19:27:00.009+02:00

La ràdio, igual que altres mitjans de comunicació, viu, en gran mesura, de la publicitat.

La publicitat ens han acompanyat des de fa anys i panys, per això vam decidir fer una secció dedicada a rescatar antics anuncis.

Com veieu, el senyor Onofre Valldecabres de València, era un home preocupat perquè la gent no s'intoxiqués amb gasos...

El Grum

Heretgia

2008-09-18T19:48:00.002+02:00

Fa poc hem vaig prendre, en el bar de la facultat de Filologia de la UB, una llauna de Sant Miguel servida en un got de plàstic que era una heretgia birrística. Malgrat que sóc un aficionat a la cervesa, va ser una heroïcitat beure’s aquell monstre que va sortir de barrejar una llauna calenta amb un got de plàstic.

Professor Cutreman

Tornar a començar

2008-09-17T13:13:00.003+02:00

Nova temporada i nova emissora.

Tornar a començar.

Malgrat els anys que portem fent ràdio al principi de la nova temporada et sens com la primera vegada. Aquest sentiment encara s’aguditza més si, a sobre, és una nova emissora. Per molt bragat que estiguis, sempre t’assalten els dubtes:

- Aquesta nova secció, que a tu et sembla bona, funcionarà?

- El nou horari, enganxarà a la gent?

- Etc, etc...

Després, arriba l’hora. Seus davant del micro, respires a fons, entra la sintonia, saps que ja no hi ha tornada enrere, s’il·lumina el pilot vermell i comença el salt al buit.

Queden dues hores de directe per endavant...

L'Avi.-